El Delta a vista d’ocell 02

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

AL SERVEI DE LES PERSONES

Les zones humides ens proporcionen serveis ambientals imprescindibles per a la humanitat com la fixació de CO2 que esmorteeix el canvi climàtic, la regulació del cicle de l’aigua (recàrrega d’aqüífers, protecció davant les avingudes i temporals marítims), la depuració d’aigües degut al reciclatge de nutrients i contaminants, el subministrament de recursos naturals (aigua, caça, pesca, aqüicultura…), etc. (foto Pep Fernández)

Els aiguamolls, juntament amb les selves tropicals i equatorials i els esculls de corall, són uns dels ecosistemes més productius i amb més biodiversitat del món.

ELS AIGUAMOLLS A CASA NOSTRA

Actualment a Catalunya només l’1% del territori correspon a zones humides, i al Delta del Llobregat, malgrat ser la tercera més extensa del país, només en queda el 2% dels aiguamolls originaris. A banda de la seva reduïda extensió, es troben fragmentades i deficientment connectades.

(mapa: Rosa Cases)

PAISATGES D’AIGUA AL DELTA

A dia d’avui, les principals zones humides son el Remolar-Filipines, Cal Tet-Ca l’Arana, La Ricarda i el riu Llobregat (que després de la instal·lació de depuradores a les darreres dècades s’ha recuperat notablement). Completen aquest llistat espais molt més modestos però també importants: la Murtra, els Reguerons, Can Dimoni, la bassa de la UPC de Castelldefels, la densa xarxa de canals de reg i desguàs de la zona agrícola i un conjunt de petites depressions inundables a la pineda litoral.

FLORA

Aquestes maresmes i estanys acullen una vegetació aquàtica d’importància internacional, on destaquen les comunitats de salicòrnies, canyissars, jonqueres amb espartina i prats humits amb gran diversitat d’orquídies. Fins i tot hi trobem una bonica malvàcia en perill d’extinció a nivell mundial: la trencadalla.

Els aiguamolls són l’hàbitat deltaic amb major diversitat d’ocells, quasi la meitat de les 360 espècies citades al Delta del Llobregat els utilitzen any rere any.

FAUNA

La primavera i la tardor són les èpoques on podem observar la major varietat d’espècies (flamencs, becplaners, capons reials…) però a l’hivern s’observen les majors concentracions
(amb més 5.000 exemplars d’ànecs, ardèids, limícoles, gavines, etc). Entre les espècies nidificants destaquen l’ànec blanc, el martinet menut, la polla blava, el camesllargues, el corriol camanegre, la perdiu de mar, la garsa de mar i la gavina corsa. A l’hivern hi trobem el bitó, arpelles, fredelugues, gavines capnegres, i molta quantitat i varietat d’ànecs i corb marins grossos. Altres vertebrats interessants són la tortuga de rierol, un rèptil endèmic de la península ibèrica i del nord d’Àfrica protegit per la Directiva Hàbitats de la UE, i el fartet, un peix endèmic del Mediterrani en perill d’extinció a nivell mundial.

LA FABULOSA HISTÒRIA DEL “PEIXET DEL PRAT”

S’estima que el Fartet es va extingir al Delta els anys 70. La casualitat va voler que dos aficionats als peixos s’assabentessin que un pagés local en guardava uns quants exemplats en un tanc des de feia 20 anys i se’n volia desfer, sense saber de la seva importància. Els aficionats els van recuperar i reproduir en captivita, fins que el 1995 es va fer la primera reintroducció a la RN del Remolar-Filipines. Posetriorment s’han produït més reintroduccions per consolidar-ne la recuperació. (foto: S. Peiró).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.