El Delta a vista d’ocell 03

El Bosc de ribera l’ànima del riu

El delta a vista d'ocellTAMBÉ AL SERVEI DE LA SOCIETAT

Flanquejant els rius, canals, estanys i maresmes formant una ufanosa estructura forestal hi trobem el bosc de ribera, que proporciona serveis ambientals molt valuosos:
• Esmorteeixen les avingudes que malmeten els conreus i causen danys materials i personals, a les poblacions riberenques.
• Contribueixen a la depuració del riu mitjançant la retenció de contaminants.
EL Delta a vista d'ocell• Possibiliten la fixació de les riberes gràcies a l’entremat d’arrels, minimitzant l’erosió fluvial.
• Potencien la funció de connector biològic dels rius.
• Incrementen el valor paisatgístic i la biodiversitat dels cursos fluvials, estanys i maresmes.
• Proporcionen zones d’oci i esbarjo.

fotos: inundacións a Bellvitge 1971 y Canal de laminació de la Ribera (Eva Yus)

Els boscos de ribera, que voregen les zones humides, juguen un paper clau en la seva conservació.
EL Delta a vista d'ocell

Bosc de tamarius al Remolar (foto Eio Ramón)

UBICACIÓ DELS BOSCOS DE RIBERA AL DELTA DEL LLOBREGAT

EL Delta a vista d'ocell

mapa: Rosa Cases

ELS TESTIMONIS DEL SEU ESPLENDORÓS PASSAT

Els millors bosquets actualment els trobem al canal de laminació de la Ribera (entre Can Dimoni i el riu), construït als anys 90, i al canal de la Vidala (en la Reserva Natural del Remolar-Filipines). També queden restes interessants a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefels, a Can Dimoni i a l’antiga desembocadura. Així com petites taques a les pinedes de Gavà. Al riu Llobregat s’han fet modestes replantacions però sense cap entitat
forestal, són simples alineacions d’arbres.

EL Delta a vista d'ocellFLORA

A diferència d’una pineda o d’un alzinar, els boscos de ribera es caracteritzen per la diversitat d’especies arbòries: tamarius, àlbers, pollancres, oms, salzes, freixes, gatell…

(foto: flocatalana.net)

EL Delta a vista d'ocellFAUNA

Ornitològicament parlant, és un hàbitat interessant pels ocells migradors com els mosquiters, tallarols, cotxes cua-rojes, rossinyols, papamosques, tords, etc. Durant l’hivern serveix de refugi per pinsans, caderneres, gafarrons, passerells, etc., que s’alimentem als camps de conreu colindants. Entre els nidificants destaca l’oriol, el teixidor i el picot verd.

Durant els últims segles l’acció de l’home ha fet desaparèixer els boscos de ribera del Delta gairebé en la seva totalitat.
EL Delta a vista d'ocell

Foto: Salva Solé

EL Delta a vista d'ocell

Foto: Fernando Fañanás

EL Delta a vista d'ocellRIUS , NO CANONADES

Cap al segle XV, quan es va començar a desenvolupar l’agricultura de secà al Delta del Llobregat, els boscos de ribera ocupaven grans extensions de terreny a tota la plana, no només a l’àmbit fluvial. Al segle XIX, amb la construcció de canals de reg i el descobriment de l’aqüífer profund, l’agricultura de regadiu es va expandir per gran part de la plana deltaica, quedant els boscos de ribera arraconats al riu i a les zones humides. La canalització del Llobregat al llarg de la segona meitat del segle XX va derivar en la seva desaparició quasi total. (foto: tram canalitzat del Llobregat al seu pas pel Prat 2012)

el delta a vista d'ocellPAISATGES BUCÒLICS

No és cap fotomuntatge, ni una postal d’una illa paradisiaca a les antípodes. Fins a mitjans de segle XX el Llobregat, inclús al seu pas pel Baix Llobregat, era un lloc on la gent anava a banyar-se, a pescar, o a descansar sota l’ombra de frondosos àlbers. Qui no ha anat de petit a banyar-se al riu i fer el pícnic amb la família o amics? (foto: ribera del riu Llobregat a l’alçada d’El Prat a principis del segle XX).

 

 

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.

El Delta a vista d’ocell 02

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Els Aiguamolls l'esperit del DeltaAL SERVEI DE LES PERSONES

Les zones humides ens proporcionen serveis ambientals imprescindibles per a la humanitat com la fixació de CO2 que esmorteeix el canvi climàtic, la regulació del cicle de l’aigua (recàrrega d’aqüífers, protecció davant les avingudes i temporals marítims), la depuració d’aigües degut al reciclatge de nutrients i contaminants, el subministrament de recursos naturals (aigua, caça, pesca, aqüicultura…), etc. (foto Pep Fernández)

Els aiguamolls, juntament amb les selves tropicals i equatorials i els esculls de corall, són uns dels ecosistemes més productius i amb més biodiversitat del món.

Els aiguamolls l'esprit del DeltaELS AIGUAMOLLS A CASA NOSTRA

Actualment a Catalunya només l’1% del territori correspon a zones humides, i al Delta del Llobregat, malgrat ser la tercera més extensa del país, només en queda el 2% dels aiguamolls originaris. A banda de la seva reduïda extensió, es troben fragmentades i deficientment connectades.

(mapa: Rosa Cases)

PAISATGES D’AIGUA AL DELTA

A dia d’avui, les principals zones humides son el Remolar-Filipines, Cal Tet-Ca l’Arana, La Ricarda i el riu Llobregat (que després de la instal·lació de depuradores a les darreres dècades s’ha recuperat notablement). Completen aquest llistat espais molt més modestos però també importants: la Murtra, els Reguerons, Can Dimoni, la bassa de la UPC de Castelldefels, la densa xarxa de canals de reg i desguàs de la zona agrícola i un conjunt de petites depressions inundables a la pineda litoral.

FLORA

Els aiguamolls l'esprit del Delta

Trencadalla

Aquestes maresmes i estanys acullen una vegetació aquàtica d’importància internacional, on destaquen les comunitats de salicòrnies, canyissars, jonqueres amb espartina i prats humits amb gran diversitat d’orquídies. Fins i tot hi trobem una bonica malvàcia en perill d’extinció a nivell mundial: la trencadalla.

Els aiguamolls són l’hàbitat deltaic amb major diversitat d’ocells, quasi la meitat de les 360 espècies citades al Delta del Llobregat els utilitzen any rere any.

FAUNA

Els aiguamolls l'esprit del Delta

Fredalugues (Foto: Salva Solé)

La primavera i la tardor són les èpoques on podem observar la major varietat d’espècies (flamencs, becplaners, capons reials…) però a l’hivern s’observen les majors concentracions
(amb més 5.000 exemplars d’ànecs, ardèids, limícoles, gavines, etc). Entre les espècies nidificants destaquen l’ànec blanc, el martinet menut, la polla blava, el camesllargues, el corriol camanegre, la perdiu de mar, la garsa de mar i la gavina corsa. A l’hivern hi trobem el bitó, arpelles, fredelugues, gavines capnegres, i molta quantitat i varietat d’ànecs i corb marins grossos. Altres vertebrats interessants són la tortuga de rierol, un rèptil endèmic de la península ibèrica i del nord d’Àfrica protegit per la Directiva Hàbitats de la UE, i el fartet, un peix endèmic del Mediterrani en perill d’extinció a nivell mundial.

Els aiguamolls l'esprit del Delta

Flamencs (foto: Eio Ramón)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Becplaner (foto: Eio Ramón)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Anecs blancs (foto: Pep Fernández)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Tortuga de rierol (foto: Javier Romera)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Polla blava (foto: Salva Solé)

Els Aiguamolls l’esperit del DeltaLA FABULOSA HISTÒRIA DEL “PEIXET DEL PRAT”

S’estima que el Fartet es va extingir al Delta els anys 70. La casualitat va voler que dos aficionats als peixos s’assabentessin que un pagés local en guardava uns quants exemplats en un tanc des de feia 20 anys i se’n volia desfer, sense saber de la seva importància. Els aficionats els van recuperar i reproduir en captivita, fins que el 1995 es va fer la primera reintroducció a la RN del Remolar-Filipines. Posetriorment s’han produït més reintroduccions per consolidar-ne la recuperació. (foto: S. Peiró).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.

El Delta a vista d’ocell 01

Reconstrucción de los paneles de la exposición «El Delta a vista d’ocell» preparada por SOS Delta, exposición fotográfica que intenta dar a conocer los valores naturales, agrícolas y patrimoniales, así como las amenazas y el potencial del delta del Llobregat.

Els canvis de pell del Delta: Del Delta Blau al Delta gris

El Delta Blau

Evolució del Delta del LlobregatFa uns 2.200 anys, els romans arriben a la península Ibèrica i no es troben cap Delta a la desembocadura del Llobregat. El mar ocupava aquesta plana formant una badia poc profunda que actuava com a port natural per les embarcacions romanes. Era el Delta blau. (Ilustración: Evolució del Delta del Llobregat – Jaume Sans).

Testimonis de la formació del Delta

TESTIMONIS DE LA FORMACIÓ DEL DELTA Sota els camps de Castelldefels i Gavà s’han trobat moltes restes de vaixells i àmfores que es van enfonsar a la badia. A Sant Boi hi havia un port des del qual s’exportava vi a la resta de l’Imperi Romà. A Montjuïc, a la façana de l’actual Pg. de la Zona Franca, també hi havia el port íber de Barcelona, d’aquí el topònim barceloní de Mare de Déu del Port.

 

 

El Delta verd

El Delta VerdAl segle XIX el riu quasi ha culminat la seva feina i el Delta ocupa pràcticament els 98 km2 actuals. Al llarg d’aquest segle es produeix la primera gran transformació. Amb la construcció dels canals de la Infanta (1819) i de la Dreta (1856), i el descobriment de l’aqüífer profund (1893) es canvia a una agricultura de regadiu basada en l’horta i els fruiters: el Delta verd. Durant la primera meitat de segle XX quasi totes les fruites i verdures que es consumeixen a Barcelona vénen del Delta del Llobregat, i encara queden excedents per exportar.

La gran fertilitat de les terres del delta del Llobregat, una de les més importants de la conca mediterrània, és deguda a la qualitat dels sediments arrosegats durant segles pel Llobregat.

El Delta groc

El Delta grocA partir d’aquell moment, el nivell del mar s’estabilitza i els sediments que transporta el riu, sobretot a causa de l’erosió provocada per la tala massiva d’arbres durant l’Imperi Romà i l’Edat Mitjana, comencen a reblir aquesta badia. Durant l’edat mitjana una part d’aquesta badia es converteix en terra ferma i nombrosos estanys litorals s’escampen des de Montjuïc a Castelldefels. Al segle X apareix la primera referencia escrita sobre propietats als terrenys del que seria l’actual Prat de Llobregat, i al segle XI es construeix l’Ermita de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) i la del Prat de la Ribera. Malgrat aquestes primeres colonitzacions, el Delta era una terra inhòspita que s’inundava freqüentment. Les maresmes, que dominaven el paisatge, eren zones difícils de conrear i focus de mosquits que transmetien malalties com la malària. Fins el segle XV no comença tímidament la rompuda d’alguns terrenys per fer-hi una agricultura de secà i de subsistència. De totes maneres, només es treballen les terres allunyades de les maresmes litorals, i es tracta d’una agricultura basada principalment en els cereals.

El Delta gris

El Delta GrisParal·lelament a aquesta revolució, l’abundància d’aigua propicia l’establiment d’una indústria que, durant la segona meitat del segle XX, juntament amb les infraestructures i la urbanització massiva, provoca la segona gran transformació del Delta del Llobregat: el Delta gris. El resultat és un mosaic profundament humanitzat on predomina el ciment però on també han sobreviscut petites taques blaves (les zones humides) i importants espais verds (el Parc Agrari i d’altres hàbitats com les pinedes).

Pare Vell i Pròdig

“Pare Llobregat, vell agonista triomfador que neixes i mores donant-te als braços que et cerquen (…). Cordó umbilical de Catalunya una part de la qual ens has ofrenat -joiel inapreciable- engruna a engruna, blanament, calladament, durant milers d’anys: el Delta. Aquest Delta sense el qual hom no podria comprendre la Catalunya d’avui (…). La suprema lliçó ens la dones cada dia i cada moment, pobre pare vell i pròdig: a més riquesa més pobresa, no solament per aquest doll viu que escampes arreu on passes, sinó també per la moneda amb que et paguem (…). T’hem dessagnat sense contemplacions i no contents d’això t’hem despullat ignominiosament de tota gràcia vegetal i t’hem embrutat, t’hem escopit tant com hem pogut. Com si en tinguéssim necessitat. Com si fos una revenja pels beneficis que ens has atorgat. Així et paguem.” Jaume Codina (historiador i divulgador del Delta de Llobregat) Gent del Fang, 1966.

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario. Fotografías Eva Yus y Sebastià Torrens.
L’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

Plataforma para la recuperación de los espacios agrarios y naturales del Delta del Llobregat

delta-viu

Aunque la sombra de EUROVEGAS parezca haberse alejado, el Delta del llobregat continua amenazado, por ello la Plataforma Aturem Eurovegas se refunda en Delta Viu para continuar la defensa del territorio al tiempo que genera alternativas sostenibles de uso.

La Plataforma Delta Viu ya tiene blog activo: http://deltaviu.org/
y esta presente en las redes sociales Facebook: http://www.facebook.com/DeltaViu
y Twitter: https://twitter.com/DeltaViu.
Para cualquier comunicación, duda o consulta tenéis el correo info@deltaviu.org.

Les zones protegides del Delta del Llobregat s’han quedat petites

Estudis científics demostren que les aus del Delta del Llobregat necessiten nous espais per assegurar la seva conservació. La decisió de protegir certes zones del Delta del Llobregat no obeeix a interessos localistes sinó a l’obligat compliment d’una normativa comunitària basada en l’anomenada “Directiva d’Aus”, que és la que estableix els criteris d’inclusió d’àrees a protegir dins de les anomenades ZEPAs (Zones d’Especial Protecció per a les Aus).

Des dels anys 90, la Comissió Europea encarrega a SEO/BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia) l’elaboració d’uns inventaris d'»àrees importants per a les aus” o IBA’s (acrònim anglès: Important Bird Areas) que, sota criteris científics, delimiten les zones que haguessin de ser protegides. La validesa d’aquest inventari ha estat ratificada per nombroses sentències contra diferents estats de la UE per part dels tribunals europeus.
En el cas del Delta del Llobregat, la delimitació data del 1992, establint un total de 2200 Ha. L’inventari va ser revisat a finals dels 90, mantenint-se la mateixa delimitació.
Des del 1998, l’actual IBA del Delta del Llobregat ha sofert les greus conseqüències del “Pla d’infraestructures del Delta”. De les 2200 Ha catalogades inicialment, 600 han desaparegut sota el formigó del Port i l’Aeroport. De les 1600 Ha restants, gairebé un 60% (900 Ha) ja estàn protegides (Remolar-Filipines, Ricarda-ca l’Arana, La Murtra, Reguerons i Can Dimoni).
L’any passat es va iniciar un nou procés de revisió de les IBAs de tot l’Estat. Des de les entitats del territori es va proposar una adequació de l’IBA del Delta del Llobregat, havent-se aportat una ingent quantitat de documentació científica que avala l’establiment d’una nova delimitació, excloent els terrenys destruïts i incorporant els que actualment utilitzen les aus protegides i que es troben fora de l’anterior delimitació.
Amb la nova delimitació proposada, s’exclouen les zones que, almenys en els pròxims 100 anys, no seran recuperables. S’afegeixennous paratges naturals que estan sent ocupats per un nombre important d’exemplars d’aus protegides, ja que no disposen de suficient espai vital dins de els terrenys ja protegits (veient-se obligades a dispersar-se i buscar nous territoris). Com sempre, la natura va per davant de les prediccions humanes i, tot i els cartells que indiquen quines són les zones de nidificació, les aus, incultes, s’obstinen a ocupar territoris no protegits. És el cas de l’Illa del Molí de ca l’Arana (en la nova desembocadura del Llobregat), on l’any passat es van reproduir unes 140 parelles de gavina corsa i el 2011 l’han fet unes 380, convertint-se en una de les colòniesmés importants de la Mediterrània per a aquesta espècie, que fins fa molt poc estava en perill de extinció. De manera que, la superfície de la nova IBA s’ha incrementat un 60%. Això representa que les 900 Ha protegides (reserves naturals i ZEPA) tan només cobreixen un 28% de les actuals 3.500Ha de la nova IBA, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits i la necessitat de salvaguardar una part d’aquests terrenys incorporats a la nova IBA per poder complir amb  els objectius de conservació que exigeix ??la Unió Europea als estats membres. Per tant, des de la nostra entitat, creiem que s’ha d’iniciar un procés de revisió de la superfície protegida del Delta del Llobregat, de manera que les delimitacions de la ZEPA es realitzin sota criteris científics i no sota el dels interessos especulatius de les diferents administracions.

Entitats signants (per ordre alfabetic):
DEPANA, ECOLOGISTES EN ACCIÓ-Les Agulles, Salvem la zona agricola, Salvem Oliveretes, SEO/BirdLife, SOS Delta y WWF.

Eurovegas, el problema no pot ser la solució.


Des del Grup Local SEO Barcelona estem en contra del projecte que pretén sepultar un dels pocs oasis de biodiversitat i natura que ens queda a l’entorn de Barcelona i la seva àrea metropolitana. No oblidem que el Delta del Llobregat està protegit pels seus valors naturals.
Però és que no volem Eurovegas ni aquí ni a Madrid, ni enlloc.

Estem convençuts que l’actual crisi i l’índex d’atur que patim són conseqüència directa del model de desenvolupament econòmic i social que prima el benefici ràpid del capital i la esclavitud de la classe treballadora, en el que es basa Eurovegas.

L’anomenat Eurovegas és un model que ja ha fracassat i no servirà més que per augmentar en un futur els greus problemes de la societat i la desigualtat entre persones.
La solució no ha de venir de fóra, i som nosaltres amb la nostra actitud els que hem de sortir d’aquesta situació de fallida econòmica i social.

Comencem per valorar allò que és nostre, consumint productes de proximitat que compleixin la normativa europea, comprant aliments produïts a l’estat espanyol farem que agricultura i ramaderia deixin de ser deficitàries, conduint cotxes fabricats a les nostres fàbriques, bens i equips de factura nacional i abans d’emprendre viatges internacionals preguntem-nos si ja coneixem ciutats monumentals i meravelloses com Santiago, Cáceres, Girona o Gasteiz. I si ens agrada la platja o la muntanya, nos ens acabarem les que tenim arreu de l’estat.

I valorem l’aigua i l’energia en la seva justa mesura; amb el canvi cap a energies alternatives i d’estalvi aconseguirem avançar-nos al futur i poc a poc allunyar-nos de la dependència dels combustibles fòssils que no podem produir a casa nostra, i que també s’esgotaràn a la resta del mon.

La solució és a les nostre mans, però hem de tenir clar que les coses tenen un preu i millor si el paguem i el benefici queda aquí…i també hem de pensar que algunes coses no les podrem recuperar després de mal vendre-les i destruir-les.