Reconstrucción de los paneles de la exposición “El Delta a vista d’ocell” preparada por SOS Delta, exposición fotográfica que intenta dar a conocer los valores naturales, agrícolas y patrimoniales, así como las amenazas y el potencial del delta del Llobregat.

Els canvis de pell del Delta: Del Delta Blau al Delta gris

El Delta Blau

Fa uns 2.200 anys, els romans arriben a la península Ibèrica i no es troben cap Delta a la desembocadura del Llobregat. El mar ocupava aquesta plana formant una badia poc profunda que actuava com a port natural per les embarcacions romanes. Era el Delta blau. (Ilustración: Evolució del Delta del Llobregat – Jaume Sans).

Testimonis de la formació del Delta

Sota els camps de Castelldefels i Gavà s’han trobat moltes restes de vaixells i àmfores que es van enfonsar a la badia. A Sant Boi hi havia un port des del qual s’exportava vi a la resta de l’Imperi Romà. A Montjuïc, a la façana de l’actual Pg. de la Zona Franca, també hi havia el port íber de Barcelona, d’aquí el topònim barceloní de Mare de Déu del Port.

 

 

El Delta verd

Al segle XIX el riu quasi ha culminat la seva feina i el Delta ocupa pràcticament els 98 km2 actuals. Al llarg d’aquest segle es produeix la primera gran transformació. Amb la construcció dels canals de la Infanta (1819) i de la Dreta (1856), i el descobriment de l’aqüífer profund (1893) es canvia a una agricultura de regadiu basada en l’horta i els fruiters: el Delta verd. Durant la primera meitat de segle XX quasi totes les fruites i verdures que es consumeixen a Barcelona vénen del Delta del Llobregat, i encara queden excedents per exportar.

La gran fertilitat de les terres del delta del Llobregat, una de les més importants de la conca mediterrània, és deguda a la qualitat dels sediments arrosegats durant segles pel Llobregat.

El Delta groc

A partir d’aquell moment, el nivell del mar s’estabilitza i els sediments que transporta el riu, sobretot a causa de l’erosió provocada per la tala massiva d’arbres durant l’Imperi Romà i l’Edat Mitjana, comencen a reblir aquesta badia. Durant l’edat mitjana una part d’aquesta badia es converteix en terra ferma i nombrosos estanys litorals s’escampen des de Montjuïc a Castelldefels. Al segle X apareix la primera referencia escrita sobre propietats als terrenys del que seria l’actual Prat de Llobregat, i al segle XI es construeix l’Ermita de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) i la del Prat de la Ribera. Malgrat aquestes primeres colonitzacions, el Delta era una terra inhòspita que s’inundava freqüentment. Les maresmes, que dominaven el paisatge, eren zones difícils de conrear i focus de mosquits que transmetien malalties com la malària. Fins el segle XV no comença tímidament la rompuda d’alguns terrenys per fer-hi una agricultura de secà i de subsistència. De totes maneres, només es treballen les terres allunyades de les maresmes litorals, i es tracta d’una agricultura basada principalment en els cereals.

El Delta gris

Paral·lelament a aquesta revolució, l’abundància d’aigua propicia l’establiment d’una indústria que, durant la segona meitat del segle XX, juntament amb les infraestructures i la urbanització massiva, provoca la segona gran transformació del Delta del Llobregat: el Delta gris. El resultat és un mosaic profundament humanitzat on predomina el ciment però on també han sobreviscut petites taques blaves (les zones humides) i importants espais verds (el Parc Agrari i d’altres hàbitats com les pinedes).

Pare Vell i Pròdig

“Pare Llobregat, vell agonista triomfador que neixes i mores donant-te als braços que et cerquen (…). Cordó umbilical de Catalunya una part de la qual ens has ofrenat -joiel inapreciable- engruna a engruna, blanament, calladament, durant milers d’anys: el Delta. Aquest Delta sense el qual hom no podria comprendre la Catalunya d’avui (…). La suprema lliçó ens la dones cada dia i cada moment, pobre pare vell i pròdig: a més riquesa més pobresa, no solament per aquest doll viu que escampes arreu on passes, sinó també per la moneda amb que et paguem (…). T’hem dessagnat sense contemplacions i no contents d’això t’hem despullat ignominiosament de tota gràcia vegetal i t’hem embrutat, t’hem escopit tant com hem pogut. Com si en tinguéssim necessitat. Com si fos una revenja pels beneficis que ens has atorgat. Així et paguem.” Jaume Codina (historiador i divulgador del Delta de Llobregat) Gent del Fang, 1966.

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario. Fotografías Eva Yus y Sebastià Torrens.

L’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona