El Delta a vista d’ocell 03
El Bosc de ribera l’ànima del riu
TAMBÉ AL SERVEI DE LA SOCIETAT
Flanquejant els rius, canals, estanys i maresmes formant una ufanosa estructura forestal hi trobem el bosc de ribera, que proporciona serveis ambientals molt valuosos:
• Esmorteeixen les avingudes que malmeten els conreus i causen danys materials i personals, a les poblacions riberenques.
• Contribueixen a la depuració del riu mitjançant la retenció de contaminants.
• Possibiliten la fixació de les riberes gràcies a l’entremat d’arrels, minimitzant l’erosió fluvial.
• Potencien la funció de connector biològic dels rius.
• Incrementen el valor paisatgístic i la biodiversitat dels cursos fluvials, estanys i maresmes.
• Proporcionen zones d’oci i esbarjo.
fotos: inundacións a Bellvitge 1971 y Canal de laminació de la Ribera (Eva Yus)
Els boscos de ribera, que voregen les zones humides, juguen un paper clau en la seva conservació.
UBICACIÓ DELS BOSCOS DE RIBERA AL DELTA DEL LLOBREGAT
ELS TESTIMONIS DEL SEU ESPLENDORÓS PASSAT
Els millors bosquets actualment els trobem al canal de laminació de la Ribera (entre Can Dimoni i el riu), construït als anys 90, i al canal de la Vidala (en la Reserva Natural del Remolar-Filipines). També queden restes interessants a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefels, a Can Dimoni i a l’antiga desembocadura. Així com petites taques a les pinedes de Gavà. Al riu Llobregat s’han fet modestes replantacions però sense cap entitat
forestal, són simples alineacions d’arbres.
FLORA
A diferència d’una pineda o d’un alzinar, els boscos de ribera es caracteritzen per la diversitat d’especies arbòries: tamarius, àlbers, pollancres, oms, salzes, freixes, gatell…
(foto: flocatalana.net)
FAUNA
Ornitològicament parlant, és un hàbitat interessant pels ocells migradors com els mosquiters, tallarols, cotxes cua-rojes, rossinyols, papamosques, tords, etc. Durant l’hivern serveix de refugi per pinsans, caderneres, gafarrons, passerells, etc., que s’alimentem als camps de conreu colindants. Entre els nidificants destaca l’oriol, el teixidor i el picot verd.
Durant els últims segles l’acció de l’home ha fet desaparèixer els boscos de ribera del Delta gairebé en la seva totalitat.
RIUS , NO CANONADES
Cap al segle XV, quan es va començar a desenvolupar l’agricultura de secà al Delta del Llobregat, els boscos de ribera ocupaven grans extensions de terreny a tota la plana, no només a l’àmbit fluvial. Al segle XIX, amb la construcció de canals de reg i el descobriment de l’aqüífer profund, l’agricultura de regadiu es va expandir per gran part de la plana deltaica, quedant els boscos de ribera arraconats al riu i a les zones humides. La canalització del Llobregat al llarg de la segona meitat del segle XX va derivar en la seva desaparició quasi total. (foto: tram canalitzat del Llobregat al seu pas pel Prat 2012)
PAISATGES BUCÒLICS
No és cap fotomuntatge, ni una postal d’una illa paradisiaca a les antípodes. Fins a mitjans de segle XX el Llobregat, inclús al seu pas pel Baix Llobregat, era un lloc on la gent anava a banyar-se, a pescar, o a descansar sota l’ombra de frondosos àlbers. Qui no ha anat de petit a banyar-se al riu i fer el pícnic amb la família o amics? (foto: ribera del riu Llobregat a l’alçada d’El Prat a principis del segle XX).
Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.