El Delta a vista d’ocell 10

El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio arquitectónico y culturalPatrimoni arquitectònic i cultural

Al Delta del Llobregat hi trobem desenes de masies, petites obres hidràuliques, tècniques agrícoles, estructures de defensa davant les avingudes del riu, fires per promocionar els seus productes, un singular argot agrícola, una rica toponímia i un llarg etcètera. (Foto Ramón Lasheras, masia de Cal Monjo, Sant Boi).

Sistema de reg al Delta (principis del segle XX)

Sistema de reg al Delta (principis del segle XX) - El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio cultural arquitectura y cultura

Més de deu segles d’activitat agrícola i ramadera al Delta del Llobregat han generat un patrimoni cultural molt valuós, que dona identitat al territori i als seus habitants.

toponímia

A la toponímia de les masies del Delta trobem les partícules Can i Cal. El primer és més minoritari i correspon a masies consolidades fa segles, de famílies generalment propietàries. El segon és majoritari, i s’utilitza per a masies més “modernes”, com poden ser les masoveries de la zona.

El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio cultural arquitectura y culturaLES MASIES, LES HEREVES DE LA CULTURA AGRÍCOLA

Les masies de la plana deltaica són un símbol de la transformació social i econòmica del territori, que a través de la seva arquitectura reflecteixen els canvis de l’agricultura de secà a la de regadiu. Fins al segle XVII es caracteritzen per una planta basilical, formada per tres cossos amb el central més elevat i el carener perpendicular a la façana. La llicorella (roca esquistosa

típica de Collserola) és el material de construcció. Cal Monjo seria l’exponent d’aquest tipus de masia i, segurament, la més antiga que queda dempeus al Delta (del segle XV). Durant el XVIII i XIX són edificis més austers, de planta rectangular, planta baix i un pis, i el carener paral·lel a la façana. S’aixequen amb gres portat de les canteres de Montjuïc. (Foto Cal Nani, el Prat de Llobregat).

El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio cultural arquitectura y culturaL’ARQUITECTURA DE L’AIGUA

Les necessitats d’aigua de l’horta van propiciar la construcció d’un sistema de reg que s’articula en dos canals principals: el de la Infanta (1819) i el Canal de la Dreta (1856). A partir d’ells se’n deriva tota una xarxa de canals en la que uns aporten l’aigua del riu fins als camps (regadores o filloles) i els altres desguassen les aigües sobrants del regatge i de la pluja, desembocant als

estanys litorals o al mar (pluvials/corredores i valls/vallets). El Canal de la Infanta regava els camps de L’Hospitalet, Cornellà i Sants, i el de la Dreta els camps de Sant Boi i el Prat. (Foto Ramón Lasheras, sistema de comportes de la xarxa de reg).

Aquesta horta tan productiva genera una activitat agroturística important: la Fira del Pollastre de Pota blava al Prat, la Carxofada i la Fira de la Puríssima a Sant Boi, la Fira de l’Espàrrec a Gavà, etc.

El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio cultural arquitectura y culturaDENOMINACIÓ D’ORIGEN

Pollastre i capó IGP del Prat, La Indicació Geogràfica Protegida de pollastre i capó del Prat és l’únic de l’Estat reconegut amb aquesta denominació específica, i empara als exemplars de la raça catalana Prat. La seva criança natural fa que la seva carn tingui una qualitat gustativa excepcional.

(Foto  Eio Ramón, pollastres pota blava, el Prat de Llobregat)

El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio cultural arquitectura y cultura

UN SÍMBOL DEL DELTA

Una comissió formada per tècnics municipals i del Parc Agrari, així com per representants de cooperatives agràries i productors, treballa des de fa temps per aconseguir el reconeixement europeu per a la carxofa del Prat i Sant Boi i l’obtenció del segell de qualitat d’IGP.

(Foto  Eio Ramón, carxofada a Sant Boi)

TRADICIONS DELTAIQUES

El Delta a vista de pájaro 10 - Patrimonio cultural arquitectura y cultura

En alguns camps de conreu del Prat i Sant Boi encara es practica “l’estanyat”. Es tracta d’una tècnica agrícola basada en la inundació amb aigua d’un camp, com si d’un arrossar es tractés, durant unes setmanes per fer minvar la salinitat superficial i de pas millorar la qualitat del terreny, eliminant potencials plagues. De retruc proporciona un hàbitat molt productiu per als ocells aquàtics.

CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

La majoria d’aquest patrimoni es conserva gràcies a la feina de la pagesia, i està molt amenaçat. A més, el Delta del Llobregat alberga altres tresors, com ara un jaciment arqueològic de primer ordre. Sota la plana deltaica s’han trobat restes de vaixells, àmfores pel comerç de vi i oli, ceràmiques procedents de diferents punts del Mediterrani com Eivissa, Campania, Laci, etc., fonamentals per entendre les rutes comercials iberoromanes al Mediterrani.

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrarioL’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

El Delta a vista d’ocell 09

L’AQÜÍFER LA PEÇA CLAU

Els sediments que va arrossegar el Llobregat de la seva conca (d’uns 5.000 km2) durant milers d’anys són els responsables de la formació d’aquest aqüífer, que s’estructura en tres capes clarament diferenciades:

El Delta del Llobregat: el acuífero la pieza clave - el delta a vista de pájaro

• L’aqüífer superficial, constituït per un gruix de 6 a 20 m. de graves i sorres, alimenta els estanys i maresmes del Delta.
• L’aqüitard és una capa impermeable constituïda per llims i argiles en forma de falca entre el superficial i el profund; amb un gruix de 20 m. que es va aprimant fins als marges de la plataforma deltaica.
• L’aqüífer profund o aigües artesianes, constituït per còdols i graves, es troba a una profunditat de 40-70 m i té una capacitat d’extracció de 70 hm3/anuals (equivalent al pantà de la Baells).

Un aqüífer no és el mateix que un llac subterrani. Es tracta d’una formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua entre la porositat de les roques que el formen. Vindria a ser com una esponja saturada d’aigua.

L’aqüífer és una peça clau al Delta a nivel ecològic (alimenta les maresmes, llacunes) i socioecomic (reserva estratégica d’aigua de boca, industrial i agrícola).

UNA RESERVA ESTRATÈGICA D’AIGUA

El Delta del Llobregat: el acuífero la pieza clave - el delta a vista de pájaro

Durant les sequeres recurrents que afecten la capacitat dels pantans, una part de Barcelona beu aigua d’aquest aqüífer, evitant així els talls de subministrament. Mesos després de l’accident de Chernobyl, a Barcelona només es va consumir aigua d’aquest aqüífer. Les fàbriques de la Seda i la Paperera del Prat o la Roca de Gavà, mai s’haguessin instal·lat sense el descobriment de les aigües artesianes.

El Delta del Llobregat: el acuífero la pieza clave - el delta a vista de pájaroL’AIGUA ÉS VIDA

Els ocells migratoris descansen a les maresmes i estanys alimentats per l’aqüífer. En gran part les maresmes depenen de les emanacions subterranies. La degradació de l’aqüífer suposaria també la desaparició d’aquests espais, imprescindibles per la vida al delta. (foto Salva Solé, Ànecs descansant a la maresma del Remolar)

L’AQÜÍFER, PROTEGIT PER LA NORMATIVA

Per aquestes raons l’aqüífer del Delta del Llobregat es troba protegit pel Decret 328/1988, on s’especifica la protecció vers les extraccions d’àrids o “qualsevol altra activitat que pugui ser causa o degradació o deteriorament del domini públic hidràulic”. Per garantir-ne un ús racional i sostenible de l’aigua es va crear Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLl). Legal i moralment estem obligats a protegir aquest tresor.

El Delta del Llobregat: el acuífero la pieza clave - el delta a vista de pájaroEL DESCOBRIMENT

Jaume Casanova i Parellada va marxar a Cuba on va fer fortuna com a comerciant. Al tornar va començar a conrear els terrenys on ara es troba l’aeroport de El Prat. Una sequera de tres anys no el va desanimar i va cavar
un pou fins a trobar aigua. Així es com el 1893 es va descobrir l’existència de l’aqüífer profund. Abans de la sobreexplotació d’aquestes aigües, quan es es punxava aquest l’aqüífer l’aigua pujava amb prou força per abastir als pisos superiors de les masies del delta.

Foto: Jaume Casanova al costat del pou que va excavar a finals del segle XIX

La conservació dels camps de conreu i les zones humides contribueixen a la recàrrega de l’aqüífer i, per tant, són importants per garantir la seva supervivència.

El Delta del Llobregat: el acuífero la pieza clave - el delta a vista de pájaroCONTAMINACIÓ I SOBREEXPLOTACIÓ

Durant les darreres dècades, la sobreexplotació (19% urbà, 16% agrícola, 65% industrial) i la construcció de la dàrsena del port han provocat la salinització d’una part de l’aqüífer. L’ús de pesticides, juntament amb abocaments industrials i urbans, han estat els responsables de la contaminació generalitzada de tot l’aqüífer superficial, que ja no és apta pel consum humà. (Foto: Eva Yus, envàs de pesticida utilitzat al delta).

EL FUTUR DE L’AQÜÍFER

La previsió de consum general d’aigua per als pròxims anys és que es mantindran els consums per a ús agrícola però es quadriplicarà la demanda per a usos industrials i d’abastiment a causa de l’expansió del Port de Barcelona i de l’increment de població i passatgers al Prat i a l’aeroport. La recàrrega de l’aqüífer superficial i part del profund depèn de les infiltracions de l’aigua de pluja. Per tant, la conservació dels camps de conreu i les zones humides són claus per garantir aquesta reserva d’aigua.El Delta del Llobregat: el acuífero la pieza clave - el delta a vista de pájaro

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrarioL’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

El Delta a vista d’ocell 08

El Delta del Llobregat: Parc Natural

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaroESPAIS NATURALS REALMENT PROTEGITS?

De tots els ecosistemes descrits, els Espais Naturals protegits del Delta del Llobregat (EENN) només cobreixen una part de la seva extensió, on els aiguamolls són els únics ben representats. En alguns casos, els criteris per delimitar de les reserves al 1987 semblaven basats en interessos urbanístics i no ecològics. Paradigma d’aixó és el Pas de les Vaques, un espai únic al Delta de salicòrnies i canyissars (que es va deixar sense protecció i sobre el qual s’ha construït la terminal 1 de l’Aeroport). (Mapa:Rosa Cases)

Els espais protegits del Delta representen només un 10% de la seva superficie, i exclouen molts sectors de gran importancia mediambiental.

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaroMalgrat que la població comença a conèixer el Delta (el 2011 es van rebre 130.000 visitants, la majoria al Remolar-Filipines i a Cal Tet-Ca l’Arana), la percepció social és que el Delta són els EENN, que només representen un 10% dels 98 km2 de plana deltaica. Molts dels sectors sense figura de protecció tenen un gran valor naturalístic i juguen un paper transcendental per garantir la viabilitat ecològica del Delta. (Tòtil, foto Xavier Romera).

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaroHISTÒRIA DELS ESPAIS NATURALS

L’any 1987 una part de les zones naturals del Delta del Llobregat van ser protegides amb la figura de Reserva Natural Parcial del Remolar–Filipines i de la Ricarda–Ca l’Arana (498 hectàrees). L’any 1992 aquestes zones protegides, més la llacuna de la Murtra, es van incorporar al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya). En total, 518 hectàrees. L’any 1994 la Comunitat Europea va declarar ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) les zones protegides del Delta del Llobregat, pel seu valor ornitològic. Es va ampliar la superfície protegida amb la
incorporació dels Reguerons i d’una part del litoral del Prat. En total, 574 hectàrees. L’any 2001 pràcticament totes les zones humides del Delta es van incloure a l’Inventari de les zones humides de Catalunya (493 hectàrees). L’últim reconeixement dels valors naturals dels espais naturals ha estat l’any 2006, amb la proposta d’ampliació de la ZEPA (a la qual s’incorporen 348 hectàrees més) i amb la inclusió de tota aquesta superfície en la proposta catalana de la Xarxa Natura 2000 i la proposta de nous Llocs d’Importància Comunitària (LIC). En total, 923 hectàrees. (Camesllargues, foto: Eio Ramón).

ELS TERMÒMETRES DE LA BIODIVERSITAT

L’estiu del 2011 es va aprovar l’ampliació de l’IBA nº 140 del Baix Llobregat. Les IBAs (Important Bird Areas) són un inventari de zones importants per les aus que elabora la organització no governamental SEO/BirdLife al territori espanyol, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional. Aquesta nova delimitació de la IBA ha incorporat la llera del riu, l’antiga desembocadura, gran part del Parc Agrari i algunes pinedes de Gavà entre d’altres fins a sumar 3.500 hectàrees.

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaroLa creació d’un parc natural garantiria la conservació dels valors naturals, el manteniment d’una agricultura imprescindible, i l’ús social i turístic respectuós amb el medi.

LES ZONES PROTEGIDES HAN QUEDAT PETITES

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaro

Les 923 hectàrees actualment protegides tant sols cobreixen un 28% de les 3.500 ha. que haurien d’estar protegides. Això posa de manifest la seva insuficiència per cobrir les necessitats de l’avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres. Aquestes i moltes altres raons justifiquen la creació d’un parc natural que garantiria recursos humans i econòmics per a fer efectiva la conservació dels valors naturals, el manteniment d’una agricultura imprescindible, i l’ús social i turístic respectuós d’aquest espai. (Blauet, foto: Eio Ramón)

ELS OCELLS NO Hi ENTENEN DE FRONTERES

Dels milers d’ocells migratoris que passen pel delta, i dels residents, molts d’ells descansen i s’alimenten en les zones annexes a les reserves (blauets, camesllargues, cueretes grogues, martinets de nit…). A més, les zones sense protecció acullen altres espècies de fauna i flora importants com els eriçons i tòtils del camps agrícoles, les orquídies de les pinedes de Gavà, les tortugues de rierol del riu, la vegetació psammòfila (pròpia de medis sorrencs) de les dunes de Gavà, etc.

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaroOCELLS OBLIDATS PELS TIRALÍNIES

La colònia de gavina corsa que cria a la desembocadura del Llobregat des del 2009 (l’única a Catalunya a part de la del Delta de l’Ebre) no està dintre dels espais naturals protegits. Aquesta colònia és important per consolidar la conservació d’aquesta gavina endèmica del Mediterrani declarada vulnerable a nivell mundial. (Gavina corsa, foto: Salva Solé)

El Delta del Llobregat Parc Natural - El Delta a vista de pájaro

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrarioL’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

 

El Delta a vista d’ocell 07

LES FASCINANTS RUTES MIGRATÒRIES DELS OCELLS

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroAl Delta del Llobregat s’han observat 360 espècies d’ocells, una gran part dels quals (més del 70%) són ocells migratoris. Això suposa una diversitat equivalent a la Delta de l’Ebre o als Aiguamolls de l’Empordà. (foto: Fredelugues -Salva Solé-).

Els viatges de les aus cap l’Àfrica transcorren principalment per dues rutes: una oriental a través de l’Estret del Bòsfor (Turquia) i l’altre occidental per l’Estret de Gibraltar. Una bona part dels que ho fan per Gibraltar segueixen la costa mediterrània peninsular.

 

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroEL DELTA: BENZINERA PELS MIGRADORS

Fins a mitjans de segle XX la franja litoral catalana era pràcticament un continu de maresmes i estanys. Amb la urbanització massiva del litoral i la dessecació de les zones humides (per combatre la malària), es va produir una reducció dràstica d’aquests aiguamolls. (Mapa: Rutes migratòries d’aus, Salva Solé).

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroLa transformació va ser tan profunda que, a dia d’avui, a Catalunya només han sobreviscut tres zones humides importants: els Aiguamolls de l’Empordà (1), el Delta del Llobregat (2) i el Delta de l’Ebre (3). De manera que el Delta del Llobregat, just al bell mig, és fonamental com emplaçament per garantir el descans i l’alimentació d’aquests ocells que viatgen milers de kilòmetres.

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaro

Zones humides Catalanes (a escala). Mapas: Rosa Cases.

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroPERQUÈ EMIGREN ELS OCELLS?

Aquestes aus nidifiquen als països del centre i nord d’Europa (fins i tot alguns arriben a latituds àrtiques). Quan arriba la tardor o l’hivern, molts llacs, rius, prats, camps de conreu, etc. d’aquestes contrades es congelen, i els insectes i fruits forestals escassegen o simplement desapareixen. Això provoca que no trobin prou aliment i encetin viatges de centenars i milers de kilòmetres cercant territoris més meridionals on passar l’hivern, com el Mediterrani o l’Àfrica. (foto: Territs becllargs – Eio Ramón-).

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaro

Capons reials (Eio Ramón)

La ubicació geogràfica del Delta del Llobregat l’ha convertit en imprescindible per a la supervivència de milers d’ocells migratoris.

 

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroCOM PODEN VIATJAR 200 KM AL DIA OCELLES DE 8 GR

Abans de la migració els ocells incrementen substancialment els seus greixos i reserves corporals (fins a doblar el seu pes). També redueixen la grandària d’alguns dels seus òrgans. La migració és una activitat que consumeix molta energia, sobretot quan l’au ha de creuar deserts i oceans sense poder reabastir-se, per això moltes viatgen de nit o aprofiten les corrents d’aire. Les aus terrestres tenen una autonomia de vol d’uns 2.500 km aproximadament i les aus limícoles d’uns 4.000 km (algunes fins a 11.500 km). (foto: Greix corporal)

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroAUS EN PERILL

Quatre de les espècies d’aus que utilitzen la plana deltaica regularment durant les seves migracions estan en perill crític d’extinció a Espanya: la baldriga balear, el bitó, el morell xocolater i l’àguila pescadora. Seixantanou especies més estan incloses a l’Annex I de la Directiva d’Aus de la UE, entre les que destaquen a nivell català el capó reial, el becplaner, el flamenc, l’arpella vulgar, la valona, la gavina capnegra, el xatrac becllarg, el blauet i la boscarla mostatxuda. (Foto:àguila pesacdora -Ferran López-).

Las fascinantes rutas migratorias de las aves - El Delta a vista de pájaroCAMPIONS DE LA MIGRACIÓ

Algunes espècies que crien a les tundres escandinaves i russes passen l’hivern al sud de l’Àfrica, fan més de (15.000 km) 30.000 km cada any. A la bassa de Can Dimoni (St. Boi de Llobregat) el 8/11/2008 es va anellar un esparver que 130 dies abans s’havia capturat a Kuopio (Finlàndia) a gairebé 3.000 km de distancia. (Foto: esparver vulgar -Eio Ramón-).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrarioL’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

El Delta a vista d’ocell 06

LA PINEDA EL JARDÍ DEL DELTA

Les pinedes de pi pinyoner no són les més comunes a casa nostra, ja que predominen les de pi blanc. És l’única espècie de pi que dóna pinyons comestibles per als humans i, per tant, han sigut aprofitades per l’home.

Les pinedes sobre dunes del Delta són un hábitat molt escás a Catalunya i d’interés prioritari de conservació per a l’Unió Europea.

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaroUNA JOIA FORESTAL

La presència d’aquest ecosistema al Delta del Llobregat implica una singularitat que enalteix la vàlua d’aquest territori. En cap zona humida de Catalunya trobem boscos de pi pinyer sobre dunes i, sobre tot, són els més ben conservats de tot el litoral català. Per la UE és un hàbitat d’interès prioritari per a la seva conservació. Fins a mitjans de segle XX s’estenia paral·lel a la costa deltaica des de Montjuïc fins el massís del Garraf. Amb la construcció de l’aeroport, el port, els càmpings, les segones residències, etc, es va reduir i fragmentar  notablement la seva extensió. (foto: Pineda del Remolar)

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Mapa: Rosa Cases

L’ORIGEN DE LA PINEDA

Durant molts anys es va creure que l’origen d’aquests boscos era artificial. S’assumia que s’havien plantat a finals del segle XIX per fixar les dunes i salvaguardar els camps de conreu del seu avenç. Però un recent estudi del botànic Andrés Valverde ha descobert l’existència d’una extensa, rígida i detallada normativa que regulava l’explotació d’aquesta pineda entre els segles XVI i XIX. Això li atorga també una singularitat cultural única.

Les pinedes són les responsables que el Delta del Llobregat sigui la zona humida de Catalunya amb més diversitat d’orquídies. En total al Delta hi ha 22 espècies diferents, de les quals 14 es troben només a les pinedes litorals.

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaroFLORA

Aquestes pinedes acullen 14 espècies d’orquídies, algunes d’elles escasses o rares a Catalunya, així com l’única espècie que floreix a la tardor. No menys important és la gran riquesa de fongs i líquens que viuen en aquests boscos. (Foto Eio Ramón, Abellera vermella).

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Abellera de la pasió (foto Eio Ramón)

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Abellera (foto Eio Ramón)

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Gallecs (foto Eio Ramón)

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Abellera de mirall (foto Eio Ramón)

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaroFAUNA

A l’hivern les pinedesa del Delta acullen molts ocells procedents de latituds septentrionals, amb algunes espècies interessants com la becada i, alguns anys, el mussol banyut. Durant les migracions acullen una comunitat molt diversa de passeriformes com els tallarols i mosquiters. Entre els nidificants destaca el cucut reial, el  papamosques gris, el picot verd i les mallerengues. (Foto Ferran Pestaña).

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Foto Sergi Bosch

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaro

Foto Salva Solé

El pinar: el jardín del delta - El Delta a vista de pájaroUN NOU HABITANT

En els darrers anys el Delta ha estat colonitzat pel porc senglar, procedent de les poblacions de Collserola i del Garraf. Aquesta és una notícia que genera preocupació perquè el senglar causa impactes sobre el medi ja que s’alimenta dels bulbs de les orquídies i de les postes dels ocells de les maresmes. (foto Eio Ramón).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrarioL’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

El Delta a vista d’ocell 05

L’agroecosistema: un espai productiu plè de vida

El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaroMOLT MÉS QUE CAMPS DE CONREUS

Els ecosistemes agrícoles són hàbitats molt humanitzats i productius; malgrat que la implantació dels conreus va suposar la pèrdua d’espais naturals i la seva fauna originària, les zones agrícoles acullen una diversitat d’espècies que s’han adaptat a les característiques del nou medi. Més enllà dels valors naturals, la zona agrícola genera
d’altres beneficis ambientals:

  • A favoreix la infiltració de l’aigua de pluja i, per tant, la recàrrega dels aqüífers.
  • Esmorteïdor dels impactes antròpics sobre les reserves naturals.
  • Connector biològic entre les reserves naturals i Collserola i el Garraf.
  • Manteniment de l’equilibri territorial a una regió tan urbanitzada.
  • Enriquidor del mosaic paisatgístic deltaic. (foto: Eva Yus)
El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaro

Ubicació de les zones agrícoles al Delta del Llobregat (map: Rosa Cases)

Les zones agrícoles contribueixen a l’equilibri territorial i la recàrrega de l’aqüífer, alhora que acullen una important diversitat d’espècies adaptades a les característiques d’aquest medi.

El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaroCARXOFES I OCELLS

Malgrat la profunda transformació de les darreres dècades, a dia de avui encara s’han conservat unes 4.000 ha. agrícoles a tot el delta. Des del 1.998 s’han protegit 3.332 ha. sota la figura del Parc Agrari. El cultiu que, amb diferència, ocupa més extensió és la carxofa, però a la resta de terrenys trobem una gran varietat de conreus d’horta. Els sòls sorrencs de Gavà afavoreixen els espàrrecs, cebes, porros, pastanagues, etc. Els fruiters tenen una presència secundària. Però aquesta figura de protecció no es basa només en valors agronòmics sinó també naturals. (foto: Pep Fernández)

El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaro

foto: Eio Ramón

El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaroQUÈ ÉS UN CONNECTOR BIOLÒGIC?

Per la supervivència de la fauna i flora d’un espai natural és imprescindible que les seves poblacions es puguin relacionar amb els dels espais naturals veïns. Al Delta del Llobregat, on les zones naturals estan especialment fragmentades, la zona agrícola compleix una funció molt important de connector de les reserves naturals amb els massissos del Garraf i de Collserola. (foto: Salva Solé).

El Parc Agrari del Baix Llobregat també compleix la funció de connector biològic entre els diferents espais naturals de la conurbació barcelonina.
El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaro

foto Salva Solé

FLORA

Acull una interessant comunitat botánica associada a la xarxa de canals i a les zones ruderals. Destacar el “Equisetum ramosissimum”, un parent agrícola de la famosa cua de cavall.

El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaroFAUNA

Entre l’avifauna típica d’aquest medi trobem el mussol, el xoriguer, la puput, la cuereta groga, la cogullada, fringíl·lids, etc Aquests conreus també són utilitzats per algunes espècies d’ocells protegides per la legislació europea, com el torlit, la daurada grossa, el corriol pitroig, la terrerola, el trobat, etc. Altra fauna interessant i amenaçada són els eriçons i tòtils. (foto: Eio Ramón).

REGRESSIÓ D’OCELLS AGRÍCOLES

El agroecosistema un espacio productivo lleno de vida - El delta a vista de pájaroSegons SEO/BirdLife, les aus d’espais agrícoles són les que han sofert una major regressió a nivell europeu en les darreres dècades. La intensificació dels conreus i l’abús d’agrotòxics en són els grans responsables. El delta,
on predominen els conreus minifundistes i relativament variats, contribueix a la conservació d’aquest grup d’ocells. Tot i aixó, s’han de millorar molts aspectes ambientals de l’agricultura convencional. (foto Salva Solé).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario. L’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona

El Delta a vista d’ocell 04

El litoral on la terra i el mar es barregen

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregenSOBREVIURE ENTRE LA SORRA

Els sorrals costaners són un hàbitat molt inhòspit per la vida degut a les condicions ambientals que el caracteritzen:
• Desplaçament constant del substrat sorrenc, provocat per les continues brises marines, que dificulta l’arrelament de les plantes.
• Gran porositat del la sorra que accentua molt la infiltració de l’aigua de pluja i, per tant, minimitza notablement la disponibilitat d’aigua als primers horitzons.
• Elevadíssima insolació provocada per l’absència d’estrat arbori que no pot prosperar en aquestes condicions. (foto: platja del Carrabiners, Prat del Llobregat).

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregen

map: Rosa Cases

LES PLATGES, PER LA GENT I LA FAUNA

Dels 22 km de litoral deltaic, a dia d’avui, la majoria són d’ús públic. Les platges millor conservades són les de Viladecans i el Prat, mentre que les de Gavà i Castelldefels estàn més massificades. Actualment, només a la platja de Ca l’Arana i Carrabiners, entre la desembocadura actual i la Ricarda, està registringit l’accès de persones per la conservació de la fauna i flora.

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregen

foto: Salva Solé

Les zones dunars que trobem prop de la costa, tot i ser hàbitats molt inhòspits, alberguen interessants i valuoses espècies animals i vegetals.

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregenDUNES, NO DESERTS

D’entre les plantes que son capaces de viure en zones dunars, destaca per la seva bellesa el lliri de mar, una planta bulbosa que durant els mesos de juliol i agost treu una elegant flor blanca que despren una penetrant fragància i li dona un toc de distinció a les dunes del delta. (foto: Jaume Grau).

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregenFLORA I FAUNA

Aquest sorrals costaners acullen una interessant comunitat botànica i faunística gràcies a les adaptacions que han desenvolupat (arrels reptants i estructures “rabassudes”, fulles petites i blanquinoses, algunes belludes, carnoses o punxoses, ous mimetitzats amb la sorra, etc). Juntament amb les zones humides, aquesta franja litoral té una importància vital per a les aus migratòries i hivernants. Tant l’àmbit terrestre com el marí ofereixen zones de descans i alimentació imprescindibles per la seva supervivència. A les platges es poden observar les garses de mar, territs tresdits, remenarocs, còlits, etc. Al mar les diferents espècies de gavines i xatracs, les baldrigues, els corbmarins, els mascarells, els cabussons, etc. A nivel de cetacis també es poden observar rorquals i diferents espècies de dofins. D’altres joies d’aquests sorrals són el sargantaner petit (un rèptil protegit) i una interessant comunitat d’invertebrats (el 2011 es va redescobrir un escarabat en perill d’extinció que a Catalunya només es trobava les dunes del Delta del Llobregat). (foto: Salva Solé).

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregen

foto: Eio Ramón

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregen

foto: Eio Ramón

L’explosió del turisme durant la segona meitat del segle XX va fer desaparèixer gran part de les zones dunars del delta.

PLATGES SENSE DUNES… PLATGES ORFES

Malauradament, la indústria turística va transformar profundament el litoral deltaic durant la segona meitat del segle XX fins al punt de reduir les zones dunars a la mínima expressió. Bona part de les platges han perdut la seva essència, i són en la seva majoria extensions de sorra, sense la seva dinàmica natural i evidentment molt menys biodiverses.

El Delta a vista d'ocell - el litoral on la terra i el mar es barregenL’EMBLEMA DEL DELTA?

Potser el símbol de les platges deltaiques sigui el corriol camanegre, que cria entre la vegetació de les dunes. Les 100 parelles que nidificaven fins a finals del 80 van ser un dels motius pels quals es van crear al 1987 les reserves naturals del Remolar-Filipines i La Ricarda-Ca l’Arana. (foto: Salva Solé).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.

El Delta a vista d’ocell 03

El Bosc de ribera l’ànima del riu

El delta a vista d'ocellTAMBÉ AL SERVEI DE LA SOCIETAT

Flanquejant els rius, canals, estanys i maresmes formant una ufanosa estructura forestal hi trobem el bosc de ribera, que proporciona serveis ambientals molt valuosos:
• Esmorteeixen les avingudes que malmeten els conreus i causen danys materials i personals, a les poblacions riberenques.
• Contribueixen a la depuració del riu mitjançant la retenció de contaminants.
EL Delta a vista d'ocell• Possibiliten la fixació de les riberes gràcies a l’entremat d’arrels, minimitzant l’erosió fluvial.
• Potencien la funció de connector biològic dels rius.
• Incrementen el valor paisatgístic i la biodiversitat dels cursos fluvials, estanys i maresmes.
• Proporcionen zones d’oci i esbarjo.

fotos: inundacións a Bellvitge 1971 y Canal de laminació de la Ribera (Eva Yus)

Els boscos de ribera, que voregen les zones humides, juguen un paper clau en la seva conservació.
EL Delta a vista d'ocell

Bosc de tamarius al Remolar (foto Eio Ramón)

UBICACIÓ DELS BOSCOS DE RIBERA AL DELTA DEL LLOBREGAT

EL Delta a vista d'ocell

mapa: Rosa Cases

ELS TESTIMONIS DEL SEU ESPLENDORÓS PASSAT

Els millors bosquets actualment els trobem al canal de laminació de la Ribera (entre Can Dimoni i el riu), construït als anys 90, i al canal de la Vidala (en la Reserva Natural del Remolar-Filipines). També queden restes interessants a la bassa de laminació de la UPC de Castelldefels, a Can Dimoni i a l’antiga desembocadura. Així com petites taques a les pinedes de Gavà. Al riu Llobregat s’han fet modestes replantacions però sense cap entitat
forestal, són simples alineacions d’arbres.

EL Delta a vista d'ocellFLORA

A diferència d’una pineda o d’un alzinar, els boscos de ribera es caracteritzen per la diversitat d’especies arbòries: tamarius, àlbers, pollancres, oms, salzes, freixes, gatell…

(foto: flocatalana.net)

EL Delta a vista d'ocellFAUNA

Ornitològicament parlant, és un hàbitat interessant pels ocells migradors com els mosquiters, tallarols, cotxes cua-rojes, rossinyols, papamosques, tords, etc. Durant l’hivern serveix de refugi per pinsans, caderneres, gafarrons, passerells, etc., que s’alimentem als camps de conreu colindants. Entre els nidificants destaca l’oriol, el teixidor i el picot verd.

Durant els últims segles l’acció de l’home ha fet desaparèixer els boscos de ribera del Delta gairebé en la seva totalitat.
EL Delta a vista d'ocell

Foto: Salva Solé

EL Delta a vista d'ocell

Foto: Fernando Fañanás

EL Delta a vista d'ocellRIUS , NO CANONADES

Cap al segle XV, quan es va començar a desenvolupar l’agricultura de secà al Delta del Llobregat, els boscos de ribera ocupaven grans extensions de terreny a tota la plana, no només a l’àmbit fluvial. Al segle XIX, amb la construcció de canals de reg i el descobriment de l’aqüífer profund, l’agricultura de regadiu es va expandir per gran part de la plana deltaica, quedant els boscos de ribera arraconats al riu i a les zones humides. La canalització del Llobregat al llarg de la segona meitat del segle XX va derivar en la seva desaparició quasi total. (foto: tram canalitzat del Llobregat al seu pas pel Prat 2012)

el delta a vista d'ocellPAISATGES BUCÒLICS

No és cap fotomuntatge, ni una postal d’una illa paradisiaca a les antípodes. Fins a mitjans de segle XX el Llobregat, inclús al seu pas pel Baix Llobregat, era un lloc on la gent anava a banyar-se, a pescar, o a descansar sota l’ombra de frondosos àlbers. Qui no ha anat de petit a banyar-se al riu i fer el pícnic amb la família o amics? (foto: ribera del riu Llobregat a l’alçada d’El Prat a principis del segle XX).

 

 

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.

El Delta a vista d’ocell 02

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Els Aiguamolls l'esperit del DeltaAL SERVEI DE LES PERSONES

Les zones humides ens proporcionen serveis ambientals imprescindibles per a la humanitat com la fixació de CO2 que esmorteeix el canvi climàtic, la regulació del cicle de l’aigua (recàrrega d’aqüífers, protecció davant les avingudes i temporals marítims), la depuració d’aigües degut al reciclatge de nutrients i contaminants, el subministrament de recursos naturals (aigua, caça, pesca, aqüicultura…), etc. (foto Pep Fernández)

Els aiguamolls, juntament amb les selves tropicals i equatorials i els esculls de corall, són uns dels ecosistemes més productius i amb més biodiversitat del món.

Els aiguamolls l'esprit del DeltaELS AIGUAMOLLS A CASA NOSTRA

Actualment a Catalunya només l’1% del territori correspon a zones humides, i al Delta del Llobregat, malgrat ser la tercera més extensa del país, només en queda el 2% dels aiguamolls originaris. A banda de la seva reduïda extensió, es troben fragmentades i deficientment connectades.

(mapa: Rosa Cases)

PAISATGES D’AIGUA AL DELTA

A dia d’avui, les principals zones humides son el Remolar-Filipines, Cal Tet-Ca l’Arana, La Ricarda i el riu Llobregat (que després de la instal·lació de depuradores a les darreres dècades s’ha recuperat notablement). Completen aquest llistat espais molt més modestos però també importants: la Murtra, els Reguerons, Can Dimoni, la bassa de la UPC de Castelldefels, la densa xarxa de canals de reg i desguàs de la zona agrícola i un conjunt de petites depressions inundables a la pineda litoral.

FLORA

Els aiguamolls l'esprit del Delta

Trencadalla

Aquestes maresmes i estanys acullen una vegetació aquàtica d’importància internacional, on destaquen les comunitats de salicòrnies, canyissars, jonqueres amb espartina i prats humits amb gran diversitat d’orquídies. Fins i tot hi trobem una bonica malvàcia en perill d’extinció a nivell mundial: la trencadalla.

Els aiguamolls són l’hàbitat deltaic amb major diversitat d’ocells, quasi la meitat de les 360 espècies citades al Delta del Llobregat els utilitzen any rere any.

FAUNA

Els aiguamolls l'esprit del Delta

Fredalugues (Foto: Salva Solé)

La primavera i la tardor són les èpoques on podem observar la major varietat d’espècies (flamencs, becplaners, capons reials…) però a l’hivern s’observen les majors concentracions
(amb més 5.000 exemplars d’ànecs, ardèids, limícoles, gavines, etc). Entre les espècies nidificants destaquen l’ànec blanc, el martinet menut, la polla blava, el camesllargues, el corriol camanegre, la perdiu de mar, la garsa de mar i la gavina corsa. A l’hivern hi trobem el bitó, arpelles, fredelugues, gavines capnegres, i molta quantitat i varietat d’ànecs i corb marins grossos. Altres vertebrats interessants són la tortuga de rierol, un rèptil endèmic de la península ibèrica i del nord d’Àfrica protegit per la Directiva Hàbitats de la UE, i el fartet, un peix endèmic del Mediterrani en perill d’extinció a nivell mundial.

Els aiguamolls l'esprit del Delta

Flamencs (foto: Eio Ramón)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Becplaner (foto: Eio Ramón)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Anecs blancs (foto: Pep Fernández)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Tortuga de rierol (foto: Javier Romera)

Els Aiguamolls l’esperit del Delta

Polla blava (foto: Salva Solé)

Els Aiguamolls l’esperit del DeltaLA FABULOSA HISTÒRIA DEL “PEIXET DEL PRAT”

S’estima que el Fartet es va extingir al Delta els anys 70. La casualitat va voler que dos aficionats als peixos s’assabentessin que un pagés local en guardava uns quants exemplats en un tanc des de feia 20 anys i se’n volia desfer, sense saber de la seva importància. Els aficionats els van recuperar i reproduir en captivita, fins que el 1995 es va fer la primera reintroducció a la RN del Remolar-Filipines. Posetriorment s’han produït més reintroduccions per consolidar-ne la recuperació. (foto: S. Peiró).

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.

El Delta a vista d’ocell 01

Reconstrucción de los paneles de la exposición «El Delta a vista d’ocell» preparada por SOS Delta, exposición fotográfica que intenta dar a conocer los valores naturales, agrícolas y patrimoniales, así como las amenazas y el potencial del delta del Llobregat.

Els canvis de pell del Delta: Del Delta Blau al Delta gris

El Delta Blau

Evolució del Delta del LlobregatFa uns 2.200 anys, els romans arriben a la península Ibèrica i no es troben cap Delta a la desembocadura del Llobregat. El mar ocupava aquesta plana formant una badia poc profunda que actuava com a port natural per les embarcacions romanes. Era el Delta blau. (Ilustración: Evolució del Delta del Llobregat – Jaume Sans).

Testimonis de la formació del Delta

TESTIMONIS DE LA FORMACIÓ DEL DELTA Sota els camps de Castelldefels i Gavà s’han trobat moltes restes de vaixells i àmfores que es van enfonsar a la badia. A Sant Boi hi havia un port des del qual s’exportava vi a la resta de l’Imperi Romà. A Montjuïc, a la façana de l’actual Pg. de la Zona Franca, també hi havia el port íber de Barcelona, d’aquí el topònim barceloní de Mare de Déu del Port.

 

 

El Delta verd

El Delta VerdAl segle XIX el riu quasi ha culminat la seva feina i el Delta ocupa pràcticament els 98 km2 actuals. Al llarg d’aquest segle es produeix la primera gran transformació. Amb la construcció dels canals de la Infanta (1819) i de la Dreta (1856), i el descobriment de l’aqüífer profund (1893) es canvia a una agricultura de regadiu basada en l’horta i els fruiters: el Delta verd. Durant la primera meitat de segle XX quasi totes les fruites i verdures que es consumeixen a Barcelona vénen del Delta del Llobregat, i encara queden excedents per exportar.

La gran fertilitat de les terres del delta del Llobregat, una de les més importants de la conca mediterrània, és deguda a la qualitat dels sediments arrosegats durant segles pel Llobregat.

El Delta groc

El Delta grocA partir d’aquell moment, el nivell del mar s’estabilitza i els sediments que transporta el riu, sobretot a causa de l’erosió provocada per la tala massiva d’arbres durant l’Imperi Romà i l’Edat Mitjana, comencen a reblir aquesta badia. Durant l’edat mitjana una part d’aquesta badia es converteix en terra ferma i nombrosos estanys litorals s’escampen des de Montjuïc a Castelldefels. Al segle X apareix la primera referencia escrita sobre propietats als terrenys del que seria l’actual Prat de Llobregat, i al segle XI es construeix l’Ermita de Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat) i la del Prat de la Ribera. Malgrat aquestes primeres colonitzacions, el Delta era una terra inhòspita que s’inundava freqüentment. Les maresmes, que dominaven el paisatge, eren zones difícils de conrear i focus de mosquits que transmetien malalties com la malària. Fins el segle XV no comença tímidament la rompuda d’alguns terrenys per fer-hi una agricultura de secà i de subsistència. De totes maneres, només es treballen les terres allunyades de les maresmes litorals, i es tracta d’una agricultura basada principalment en els cereals.

El Delta gris

El Delta GrisParal·lelament a aquesta revolució, l’abundància d’aigua propicia l’establiment d’una indústria que, durant la segona meitat del segle XX, juntament amb les infraestructures i la urbanització massiva, provoca la segona gran transformació del Delta del Llobregat: el Delta gris. El resultat és un mosaic profundament humanitzat on predomina el ciment però on també han sobreviscut petites taques blaves (les zones humides) i importants espais verds (el Parc Agrari i d’altres hàbitats com les pinedes).

Pare Vell i Pròdig

“Pare Llobregat, vell agonista triomfador que neixes i mores donant-te als braços que et cerquen (…). Cordó umbilical de Catalunya una part de la qual ens has ofrenat -joiel inapreciable- engruna a engruna, blanament, calladament, durant milers d’anys: el Delta. Aquest Delta sense el qual hom no podria comprendre la Catalunya d’avui (…). La suprema lliçó ens la dones cada dia i cada moment, pobre pare vell i pròdig: a més riquesa més pobresa, no solament per aquest doll viu que escampes arreu on passes, sinó també per la moneda amb que et paguem (…). T’hem dessagnat sense contemplacions i no contents d’això t’hem despullat ignominiosament de tota gràcia vegetal i t’hem embrutat, t’hem escopit tant com hem pogut. Com si en tinguéssim necessitat. Com si fos una revenja pels beneficis que ens has atorgat. Així et paguem.” Jaume Codina (historiador i divulgador del Delta de Llobregat) Gent del Fang, 1966.

Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario. Fotografías Eva Yus y Sebastià Torrens.
L’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona