El Delta a vista d’ocell 09
L’AQÜÍFER LA PEÇA CLAU
Els sediments que va arrossegar el Llobregat de la seva conca (d’uns 5.000 km2) durant milers d’anys són els responsables de la formació d’aquest aqüífer, que s’estructura en tres capes clarament diferenciades:
• L’aqüífer superficial, constituït per un gruix de 6 a 20 m. de graves i sorres, alimenta els estanys i maresmes del Delta.
• L’aqüitard és una capa impermeable constituïda per llims i argiles en forma de falca entre el superficial i el profund; amb un gruix de 20 m. que es va aprimant fins als marges de la plataforma deltaica.
• L’aqüífer profund o aigües artesianes, constituït per còdols i graves, es troba a una profunditat de 40-70 m i té una capacitat d’extracció de 70 hm3/anuals (equivalent al pantà de la Baells).
Un aqüífer no és el mateix que un llac subterrani. Es tracta d’una formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua entre la porositat de les roques que el formen. Vindria a ser com una esponja saturada d’aigua.
L’aqüífer és una peça clau al Delta a nivel ecològic (alimenta les maresmes, llacunes) i socioecomic (reserva estratégica d’aigua de boca, industrial i agrícola).
UNA RESERVA ESTRATÈGICA D’AIGUA
Durant les sequeres recurrents que afecten la capacitat dels pantans, una part de Barcelona beu aigua d’aquest aqüífer, evitant així els talls de subministrament. Mesos després de l’accident de Chernobyl, a Barcelona només es va consumir aigua d’aquest aqüífer. Les fàbriques de la Seda i la Paperera del Prat o la Roca de Gavà, mai s’haguessin instal·lat sense el descobriment de les aigües artesianes.
L’AIGUA ÉS VIDA
Els ocells migratoris descansen a les maresmes i estanys alimentats per l’aqüífer. En gran part les maresmes depenen de les emanacions subterranies. La degradació de l’aqüífer suposaria també la desaparició d’aquests espais, imprescindibles per la vida al delta. (foto Salva Solé, Ànecs descansant a la maresma del Remolar)
L’AQÜÍFER, PROTEGIT PER LA NORMATIVA
Per aquestes raons l’aqüífer del Delta del Llobregat es troba protegit pel Decret 328/1988, on s’especifica la protecció vers les extraccions d’àrids o “qualsevol altra activitat que pugui ser causa o degradació o deteriorament del domini públic hidràulic”. Per garantir-ne un ús racional i sostenible de l’aigua es va crear Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta del Llobregat (CUADLl). Legal i moralment estem obligats a protegir aquest tresor.
EL DESCOBRIMENT
Jaume Casanova i Parellada va marxar a Cuba on va fer fortuna com a comerciant. Al tornar va començar a conrear els terrenys on ara es troba l’aeroport de El Prat. Una sequera de tres anys no el va desanimar i va cavar
un pou fins a trobar aigua. Així es com el 1893 es va descobrir l’existència de l’aqüífer profund. Abans de la sobreexplotació d’aquestes aigües, quan es es punxava aquest l’aqüífer l’aigua pujava amb prou força per abastir als pisos superiors de les masies del delta.
Foto: Jaume Casanova al costat del pou que va excavar a finals del segle XIX
La conservació dels camps de conreu i les zones humides contribueixen a la recàrrega de l’aqüífer i, per tant, són importants per garantir la seva supervivència.
CONTAMINACIÓ I SOBREEXPLOTACIÓ
Durant les darreres dècades, la sobreexplotació (19% urbà, 16% agrícola, 65% industrial) i la construcció de la dàrsena del port han provocat la salinització d’una part de l’aqüífer. L’ús de pesticides, juntament amb abocaments industrials i urbans, han estat els responsables de la contaminació generalitzada de tot l’aqüífer superficial, que ja no és apta pel consum humà. (Foto: Eva Yus, envàs de pesticida utilitzat al delta).
EL FUTUR DE L’AQÜÍFER
La previsió de consum general d’aigua per als pròxims anys és que es mantindran els consums per a ús agrícola però es quadriplicarà la demanda per a usos industrials i d’abastiment a causa de l’expansió del Port de Barcelona i de l’increment de població i passatgers al Prat i a l’aeroport. La recàrrega de l’aqüífer superficial i part del profund depèn de les infiltracions de l’aigua de pluja. Per tant, la conservació dels camps de conreu i les zones humides són claus per garantir aquesta reserva d’aigua.
Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario. L’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona