El Delta a vista d’ocell 04
El litoral on la terra i el mar es barregen
SOBREVIURE ENTRE LA SORRA
Els sorrals costaners són un hàbitat molt inhòspit per la vida degut a les condicions ambientals que el caracteritzen:
• Desplaçament constant del substrat sorrenc, provocat per les continues brises marines, que dificulta l’arrelament de les plantes.
• Gran porositat del la sorra que accentua molt la infiltració de l’aigua de pluja i, per tant, minimitza notablement la disponibilitat d’aigua als primers horitzons.
• Elevadíssima insolació provocada per l’absència d’estrat arbori que no pot prosperar en aquestes condicions. (foto: platja del Carrabiners, Prat del Llobregat).
LES PLATGES, PER LA GENT I LA FAUNA
Dels 22 km de litoral deltaic, a dia d’avui, la majoria són d’ús públic. Les platges millor conservades són les de Viladecans i el Prat, mentre que les de Gavà i Castelldefels estàn més massificades. Actualment, només a la platja de Ca l’Arana i Carrabiners, entre la desembocadura actual i la Ricarda, està registringit l’accès de persones per la conservació de la fauna i flora.
Les zones dunars que trobem prop de la costa, tot i ser hàbitats molt inhòspits, alberguen interessants i valuoses espècies animals i vegetals.
DUNES, NO DESERTS
D’entre les plantes que son capaces de viure en zones dunars, destaca per la seva bellesa el lliri de mar, una planta bulbosa que durant els mesos de juliol i agost treu una elegant flor blanca que despren una penetrant fragància i li dona un toc de distinció a les dunes del delta. (foto: Jaume Grau).
FLORA I FAUNA
Aquest sorrals costaners acullen una interessant comunitat botànica i faunística gràcies a les adaptacions que han desenvolupat (arrels reptants i estructures “rabassudes”, fulles petites i blanquinoses, algunes belludes, carnoses o punxoses, ous mimetitzats amb la sorra, etc). Juntament amb les zones humides, aquesta franja litoral té una importància vital per a les aus migratòries i hivernants. Tant l’àmbit terrestre com el marí ofereixen zones de descans i alimentació imprescindibles per la seva supervivència. A les platges es poden observar les garses de mar, territs tresdits, remenarocs, còlits, etc. Al mar les diferents espècies de gavines i xatracs, les baldrigues, els corbmarins, els mascarells, els cabussons, etc. A nivel de cetacis també es poden observar rorquals i diferents espècies de dofins. D’altres joies d’aquests sorrals són el sargantaner petit (un rèptil protegit) i una interessant comunitat d’invertebrats (el 2011 es va redescobrir un escarabat en perill d’extinció que a Catalunya només es trobava les dunes del Delta del Llobregat). (foto: Salva Solé).
L’explosió del turisme durant la segona meitat del segle XX va fer desaparèixer gran part de les zones dunars del delta.
PLATGES SENSE DUNES… PLATGES ORFES
Malauradament, la indústria turística va transformar profundament el litoral deltaic durant la segona meitat del segle XX fins al punt de reduir les zones dunars a la mínima expressió. Bona part de les platges han perdut la seva essència, i són en la seva majoria extensions de sorra, sense la seva dinàmica natural i evidentment molt menys biodiverses.
L’EMBLEMA DEL DELTA?
Potser el símbol de les platges deltaiques sigui el corriol camanegre, que cria entre la vegetació de les dunes. Les 100 parelles que nidificaven fins a finals del 80 van ser un dels motius pels quals es van crear al 1987 les reserves naturals del Remolar-Filipines i La Ricarda-Ca l’Arana. (foto: Salva Solé).
Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario.