El Delta a vista d’ocell 10
Patrimoni arquitectònic i cultural
Al Delta del Llobregat hi trobem desenes de masies, petites obres hidràuliques, tècniques agrícoles, estructures de defensa davant les avingudes del riu, fires per promocionar els seus productes, un singular argot agrícola, una rica toponímia i un llarg etcètera. (Foto Ramón Lasheras, masia de Cal Monjo, Sant Boi).
Sistema de reg al Delta (principis del segle XX)
Més de deu segles d’activitat agrícola i ramadera al Delta del Llobregat han generat un patrimoni cultural molt valuós, que dona identitat al territori i als seus habitants.
toponímia
A la toponímia de les masies del Delta trobem les partícules Can i Cal. El primer és més minoritari i correspon a masies consolidades fa segles, de famílies generalment propietàries. El segon és majoritari, i s’utilitza per a masies més “modernes”, com poden ser les masoveries de la zona.
LES MASIES, LES HEREVES DE LA CULTURA AGRÍCOLA
Les masies de la plana deltaica són un símbol de la transformació social i econòmica del territori, que a través de la seva arquitectura reflecteixen els canvis de l’agricultura de secà a la de regadiu. Fins al segle XVII es caracteritzen per una planta basilical, formada per tres cossos amb el central més elevat i el carener perpendicular a la façana. La llicorella (roca esquistosa
típica de Collserola) és el material de construcció. Cal Monjo seria l’exponent d’aquest tipus de masia i, segurament, la més antiga que queda dempeus al Delta (del segle XV). Durant el XVIII i XIX són edificis més austers, de planta rectangular, planta baix i un pis, i el carener paral·lel a la façana. S’aixequen amb gres portat de les canteres de Montjuïc. (Foto Cal Nani, el Prat de Llobregat).
L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA
Les necessitats d’aigua de l’horta van propiciar la construcció d’un sistema de reg que s’articula en dos canals principals: el de la Infanta (1819) i el Canal de la Dreta (1856). A partir d’ells se’n deriva tota una xarxa de canals en la que uns aporten l’aigua del riu fins als camps (regadores o filloles) i els altres desguassen les aigües sobrants del regatge i de la pluja, desembocant als
estanys litorals o al mar (pluvials/corredores i valls/vallets). El Canal de la Infanta regava els camps de L’Hospitalet, Cornellà i Sants, i el de la Dreta els camps de Sant Boi i el Prat. (Foto Ramón Lasheras, sistema de comportes de la xarxa de reg).
Aquesta horta tan productiva genera una activitat agroturística important: la Fira del Pollastre de Pota blava al Prat, la Carxofada i la Fira de la Puríssima a Sant Boi, la Fira de l’Espàrrec a Gavà, etc.
DENOMINACIÓ D’ORIGEN
Pollastre i capó IGP del Prat, La Indicació Geogràfica Protegida de pollastre i capó del Prat és l’únic de l’Estat reconegut amb aquesta denominació específica, i empara als exemplars de la raça catalana Prat. La seva criança natural fa que la seva carn tingui una qualitat gustativa excepcional.
(Foto Eio Ramón, pollastres pota blava, el Prat de Llobregat)
UN SÍMBOL DEL DELTA
Una comissió formada per tècnics municipals i del Parc Agrari, així com per representants de cooperatives agràries i productors, treballa des de fa temps per aconseguir el reconeixement europeu per a la carxofa del Prat i Sant Boi i l’obtenció del segell de qualitat d’IGP.
(Foto Eio Ramón, carxofada a Sant Boi)
TRADICIONS DELTAIQUES
En alguns camps de conreu del Prat i Sant Boi encara es practica “l’estanyat”. Es tracta d’una tècnica agrícola basada en la inundació amb aigua d’un camp, com si d’un arrossar es tractés, durant unes setmanes per fer minvar la salinitat superficial i de pas millorar la qualitat del terreny, eliminant potencials plagues. De retruc proporciona un hàbitat molt productiu per als ocells aquàtics.
CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI
La majoria d’aquest patrimoni es conserva gràcies a la feina de la pagesia, i està molt amenaçat. A més, el Delta del Llobregat alberga altres tresors, com ara un jaciment arqueològic de primer ordre. Sota la plana deltaica s’han trobat restes de vaixells, àmfores pel comerç de vi i oli, ceràmiques procedents de diferents punts del Mediterrani com Eivissa, Campania, Laci, etc., fonamentals per entendre les rutes comercials iberoromanes al Mediterrani.
Todos los textos son propiedad de SOS Delta excepto indicación en contrario. L’exposició sobre el Delta del Llobregat, a Barcelona